JAUME MOLSOSA. Fa dies que dura la discussió sobre què hauran de fer els funcionaris, Mossos inclosos, quan es proclami la República catalana. No solament això: uns i altres els utilitzen de mandró per llençar-se’ls com a argument. De veres que no ho entenc. El funcionari no deixa de ser un treballador com un altre, que es deu a qui el paga; així de simple. I si aprofundim una mica, un funcionari és un empleat públic que, en darrera instància, ha d’obeir la voluntat de la ciutadania. La sentència de Lluís Llach la trobo totalment encertada: qui no cregui, serà expedientat. Molts argumenten que el funcionari no pot posar en risc la seva feina, una justificació que avui mateix usava Miquel Iceta. Home, ja es necessita barra perquè un socialista expressi aquesta postura: quants obrers no van posar en perill el sou, i el físic, en defensa dels seus drets, de la seva dignitat? Si hi ha un enfrontament entre administracions, els funcionaris no poden quedar-se al marge, no tenen cap dret a tancar-se en una cofurna de vidre i esperar que els les portin pelades. No benvolguts funcionaris: la vida és plena de decisions emprenyadores i cal mullar-se. No podeu deixar que aquella imatge d’home estàtic, de don Tancredo, esperant que els míssils us passin pel damunt, sigui el vostre retrat.
Si bé el funcionari, en la seva faceta laboral, ha de mantenir equidistància i neutralitat, en la seva vida ciutadana cal que prengui partit i que arrisqui, com fem tots, per tenir una societat millor. No s’hi val mantenir-se a la trinxera per sortir-ne quan s’ha acabat la batussa cridant a favor del vencedor. Jo voldria que aquesta República que tindrem fos també millor pel que fa al funcionariat i que les seves estructures burocràtiques estiguin integrades per gent de valor i amb valor.
Imatge: Fotografia apareguda a El País. © Tourmalet Films
